Jordi Cruz denunciat a Inspecció de Treball
“Fes-ho tu mateix i que pagui Steve Jobs”, aquesta és la frase que millor descriu a Prince Harvey, un artista poc reconegut fins al moment. Harvey ha tingut problemes econòmics, fins al punt de quasi perdre la casa en la qual vivia, de la nit al dia es va veure sense un sostre, amb un ordinador i un disc dur extern que van deixar de funcionar just en el moment que estava treballant en el seu cd.
– D’això se’n diu tenir mala sort, de fet és la descripció gràfica de passar un mal moment –
El jove tot i el que estava passant volia canviar el seu destí, va fer servir l’enginy i la seva creativitat per crear el disc que el faria estar a la boca de tothom.
“Nova York és una ciutat cara. No em podia permetre comprar un altre ordinador. L’única cosa que pensava era. ‘Em moriré abans que ningú sàpiga que sóc bo’“, explica a The Daily Best.
Uns altres en el seu lloc, haurien demanat un portàtil per un temps i haurien ocupat el sofà de l’amic de torn durant les setmanes que fes mancada. Harvey, no obstant això, va preferir aplicar aquell vell eslògan d’Apple que deia PENSA DIFERENT.
Així ho va fer, Prince Harvey necessitava un ordinador portàtil i un programari bàsic d’edició d’àudio per gravar el seu àlbum. Així que va ser on sabia que podia trobar-ho, cada dia, sense necessitat de demanar favors a ningú.
Durant quatre mesos consecutius, Harvey va fer de l’Apple Store del SoHo novaiorquès el seu estudi d’enregistrament particular. Allí es va plantar diàriament, de dilluns a divendres, setmana després de setmana. I allí es va dedicar a gravar, de forma furtiva, amb l’ajuda de la seva veu, un micròfon prestat i un dels ordinadors exposats, tots els ritmes i totes les rimes del seu àlbum PHATASS, acrònim de Prince Harvey At The Apple Store: SoHo. -No es pot dir que el noi no els hi faci publicitat-.
Totes les bases de PHATASS estan construïdes a partir de la veu humana. La majoria dels sons van ser gravats pel mateix Harvey, però en el disc hi ha algun convidat que el de Brooklyn també es va portar fins a l’Apple Store per registrar les seves parts.
Amb el temps Harvey va acabar entaulant amistat amb un parell d’empleats que van desoir les normes corporatives d’Apple per facilitar-li la tasca. A més, va descobrir que ni tan sols era necessari emportar-se còpies del seu treball diari a casa: guardant els arxius que creava en la paperera de reciclatge de la màquina que usava, aquests no desapareixien malgrat el netejat de memòria que tots els ordinadors tenien programat realitzar cada nit.
Després de 16 setmanes de treball gairebé diari, PHATASS estava llest. Tot un àlbum gravat amb la veu, sense instruments, amb un micròfon prestat, en un ordinador públic d’una tenda concorreguda en ple Manhattan.
Un noi amb bones idees que se l’acabaran rifant!
També et pot interessar:
